Unitat 4:Què és l’ésser huma?

Activitat 1 Concepcions de l’ésser humà

Des del meu punt de vista, la definició de l’ésser humà més encertada és la de Hume que diu que “l’ésser humà és un ésser que viu envoltat de creences probables”. Trobo que aquesta és una gran definició de l’univers on es troba la dona ja que hi ha tantes coses que no sabem i no podem saber del cert si són, que simplement ens conformem amb allò que sembla més probable, però mai no arribem a saber amb total seguretat de la seva veracitat. Aquesta definició també es complementaria amb la de que “l’ésser humà és una raó finita”, de Kant ja que ambdues accepten la limitació del coneixement. En addicció penso que som un jo, posseïm una ànima o pensament i alhora un cos material. El que no sabem del cert és què són ben bé aquests elements, així que al final tot el que ens envolta són incerteses (a part d’algunes ciències formals com la lògica o les matemàtiques), tot i que hi ha coses realment molt probables a les que ens aferrem.

Activitat 2 La meva definició:

Es defineix com a ésser humà, aquell animal racional que pertany a la família dels homo sapiens.L’ésser humà és un ànima capaç de fer el millor i el pitjor que durant el pas  dels anys ha anant evolucionant.El principal element que diferencia a l’ésser humà.Davant altres espècies és la capacitat de raonar i Totes els avantatges que comporta.Realment l’ésser humà és l’element més complex que coneixem, és l’ésser que  posseeix més qualitats i oportunitats al seu avast per poder arribar a decidir realment tots els aspectes que el formaran.

Activitat 3 La importància del cervell

 

“[La nostra teoria] afirma que les funcions mentals són funcions de certes parts del cervell del vertebrat superior (mamífer o ocell). No es pot desprendre la ment del cervell, de la mateixa manera que no es pot dissociar el caminar de les cames, la circulació sanguínia del sistema cardiovascular, la respiració dels pulmons, la digestió del sistema digestiu. El que existeix en realitat no és ni l’òrgan sense funció, ni la funció sense òrgan, sinó l’òrgan funcionant. La digestió és la funció específica del sistema digestiu, la circulació sanguínia la del sistema cardiovascular, i les funcions mentals són funcions específiques del cervell, és a dir, processos que només el cervell pot realitzar. En suma, percebem, aprenem, pensem, ens emocionem i desvariem amb el cervell. Sense cervell viu i despert no hi ha ment; sense cervell sa no hi ha ment sana. La divisa […] Mens sana ‘in’ corpore sano és redundant: n’hi ha prou amb Corpus sanum.”

Autor:Mario Augusto Bunge (Florida Oest, Província de Bons Aires, 21 de setembre de 1919) és un físic, filòsof i epistemòleg argentí. Bunge es declara com un filòsof realista, cientificista, materialista2 3 i sistemista; a més de defensor del realisme científic i de la filosofia exacta.4 És conegut per expressar públicament la seva postura contrària a les pseudociències,

Títol: La relació ment-cervell

Idees principals:

Les funcions mentals són unes quantes funcions del conjunt de funcions del cervell del vertebrat superior per això la ment no es pot despendre del cervell, igual que cap òrgan del nostre cos es pot dissociar de la seva funció o funcions. S’ ha d’ entendre l’òrgan i la funció com un òrgan funcionant. Quan pensem, ens emocionem i desvariem, i ho fem gràcies al cervell i només és possible amb un cos sa ja que aconsegueixes una ment sana perquè estan interrelacionats.

Comentari:

En el text “La importància del cervell” de Mario Bunge podem observar com l’autor intenta entendre la relació i importància entre cervell i ment forma part de la teoria monista materialista, concretament del materialisme emergentista. En aquest text del fet de que no podem entendre la ment sense tenir el cervell. S’ ha d’ entendre com un tot relacionat en el que no és possible que la ment es desprengui del cervell, com cap òrgan del nostre cos, és impossible que s’ entengui sense la seva funció. Posem un exemple de que no podem entendre la digestió, sense el sistema digestiu. Al cervell podem observar que una part de les seves funcions són funcions mentals, que pertanyen a la ment i que reafirmen la teoria de Mario Bunge. Totes les nostres emocions i pensaments, passen pel nostre cervell. Sense cervell viu i sa no hi ha ment sana. D’aquí que la frase “Mens sana in corpore sano” ,només n’hi ha prou amb un cos sa.

 

Activitat 4 Teories dualistes

Personalment  m’identifico amb la teoria de l’hilemorfisme aquesta pertany a les teories dualistes, i està plantejada per Aristòtil.

Defenso aquesta teoria perquè crec que cos i ànima son totalment inseparables com bé diu aquesta paraula «hilemorfisme» que vol dir mateixa forma, els éssers humans no podríem viure sense ànima ni sense cos és a dir sempre estan units i per tant són inseparables. Els dos components formen part de la mateixa substància, la de l’ésser humà, per això d’aquesta manera puc afirmar l’hilmorfisme. i considerar aquesta teoria com la  més coheret ja que jo no crec que l’ànima sigui immortal.

 

Activitat 5 «La banalitat del mal»

Hannah Arendt, va ser una filòsofa i  política alemanya, d’origen jueu i una de les personalitats més influents del segle XX.Per a Arendt, Eichmann no era el «monstre»,que era considerat per la major part de la premsa. Els actes d’Eichmann no eren disculpables, ni ell innocent, però aquests actes no van ser realitzats perquè Eichmann estigués dotat d’una immensa capacitat per a la crueltat, sinó per ser un operari dins d’un sistema basat en els actes d’extermini.

Sobre aquesta anàlisi Arendt va utilitzar l’expressió «banalitat del mal» per expressar que alguns individus actuen dins de les regles del sistema a què pertanyen sense reflexionar sobre els seus actes.

La meva opinió respecte això es que els humans tenim una gran facilitat per deixar-nos portar i seguir les ordres d’algú.En general moltes persones crec que tenen por a actuar per els seus propis instints i realitzar els seus desitjos independentment de la societat.Sobre la teoria d’Arendt crec que la majoria de persones en aquell moment només feien el seu treball i tenen por de que la seva vida es veiés repercutida però a dies d’ara crec que mai la fi justifica els mitjans fins al punt de matar a milió de persones només amb tal de seguir ordres.

 

 

 

 

 

 

Activitat 6 Sant Agustí «estima i fes el que vulguis»

Quasi tots els valors que puguem pensar deriven del respecte.(La responsabilitat és el respecte als nostres drets i a les conseqüències dels nostres actes).Respectem les coses per amor. Quan respectem mostrem la nostra estima cap allò que estem respectant. Per tant, si l’origen del respecte és l’amor, el valor més important de tots és estimar. L’amor implica donar-se, voler el millor pels altres i, com no, respectar-los.Si tenim l’amor com a filtre res del que vulguem fer serà dolent. Si estimem de veritat tot allò que fem estarà farcit d’amor; o com ens diu el sant: “Si tens l’amor ben arrelat en tu, cap altra cosa excepte l’amor serà el teu fruit”.Si estimem, tots els nostres actes, tot allò que fem, serà amor i per tant tindrem una pau i una alegria interior que ens farà feliços.

En conclusió d’aquest text, crec que l’amor és necessari universalment i tothom ho necessita.

Activitat 7: Realment som lliures?

Pel que fa la llibertat, penso que, almenys jo, tenim la llibertat que ens mereixem. Aquesta llibertat penso que ve donada per les responsabilitats que ens pertoquen a cadascun de nosaltres. Sembla que no, però tot el què fem pot tenir alguna repercussió futura, ja sigui positiva o bé negativa. Penso que una persona responsable, que compleixi amb els seus deures i obligacions i que sigui una persona en la qual puguem dipositar la nostra confiança tindrà més llibertat respecte els seus actes que no pas una persona que no compleixi aquestes actituds. Encara que  vegades no es així. La gent sovint no respon als nostres actes com nosaltres esperàvem i a vegades desitjaríem tenir més llibertat vers alguns aspectes.

 

Activitat 8: La vida té sentit?

La vida té sentit fins arribar a la mort: l’existència humana té sentit, però amb un límit per a les aspiracions humanes, que és la mort. El sentit es troba en el més ençà i no en el més enllà. Durant la vida podem intentar culminar nostres somnis d’un món millor, podem mirar de fer realitat la utopia, però sabem que la presència inevitable de la mort és la antiutopia, el que danya totes les esperances d’un món millor. No obstant això, val la pena lluitar mentre som vius. L’autor més representatiu d’aquesta teoria és Ernst Bloch, amb la seva gran obra El principi esperança.

Des del meu punt de vista, aquesta és la frase que té més sentit perquè crec que nosaltres quan naixem per realitzar una sèrie de proves / objectius que ens posa la vida per davant, si comencem des que som petits, anem a la llar d’infants (o no , perquè no és obligatori) i aprenem a relacionar-nos amb altres nens i jugar, després hem d’anar a parvulari després, passem a primària,Més endavant, anem a l’ESO (Educació Secundària Obligatòria). Quan comences treballar, es podria dir que ja ets més independent, ja que ets autònom i ganes teus propis diners.Acabes de treballar entre els 60-70 anys. Quan et Juviles tens una pensió que et dóna l’estat fins que la teva vida acaba, i mors.

Per tant, en conclusió de tot això, crec que hem arribat a aquesta vida per realitzar cada persona el que se li doni millor i finalment per acabar morint.

Activitat 9 Qui soc jo

Qui sóc jo? És la pregunta que possiblement mes vegades l’humà a arribat a plantejar-se amb l’objectiu d’arribar a una resposta o treure algun valor que sigui influent però que a dia d’avui no té resposta.

En el meu cas crec que nosaltres som el que els nostres actes i la nostra manera de ser reflecteix però crec que tots els nostres trets caractersitocs formen part d’un gran procés evolutivo.Per aprte crec que de vegades els huamnos no som només una persona ja que no ens comportem tal qua som sinó que ens deixem influir (per tant crec que podem trobar diferents facetes d’una mateixa persona).

En conclusió estem fets d’una part biològica i material (tots som iguals) però en el dia a dia som una constant evolució social i cultural.

Activitat 10 Definicions

• Antropologia filosòfica: estudia l’ésser humà des de la seva posició en el cosmos, tractant-lo no tan sols en el seu ésser natural, sinó també en els aspectes espirituals.
• Analogia ment-ordinador: el cervell és com un ordinador molt complex, per això segons Alan Turing l’ésser humà és un autòmat conscient.
• Fisicalisme: les activitats mentals són simples processos fisicoquímics o neurofisiològics.
• Materialisme emergentista: el que és mental no es redueix al que és físic, però sí que emergeix evolutivament a partir del que és físic.
• Dualisme pitagoricoplatònic: l’ésser humà és un compost de cos i ànima i la relació que hi ha entre ells és accidental
• Hilemorfisme: La realitat està formada per matèria i forma i aquests dos principis no es poden separar
• Dualisme cartesià: l’ésser humà és un compost d’una substància extensa (cos) i una substància pensant (ment).
• Dualisme interaccionista: Creu que ment i cervell són dues realitats diferents per l’existència d’una ment autoconscient.
• Interaccionisme emergentista: La ment és un producte evolutiu que emergeix del cervell,però no tot el que és real és material
• Món-3: Són els productes culturals de la ment humana
• Dimensió argumentativa: Capacitat de dir de forma intel·ligent, és a dir, utilitzar un llenguatge conceptual
• Banalitat del mal:Es basa en que alguns individus actuen dins de les regles del sistema a què pertanyen sense reflexionar sobre els seus actes. No es preocupen per les conseqüències dels seus actes, només pel compliment de les ordres.
• Raó pràctica: és la que busca assolir la felicitat, tracta sobre allò que pot ser d’altra manera, és a dir, els fets morals i socials
• Raó instrumental: és el domini tècnic de la natura, el coneixement teòric esdevé un instrumenti les accions estan orientades a l’èxit.
• Acció comunicativa: Aquella que està orientada a la comprensió mútua, és a dir, a l’entesa
• Emotivisme: És el que col·loca les emocions com a base de la moral.
• Persona (Boeci): És la substància individual de naturalesa racional
• Personalisme: És el que considera l’ésser humà com a persona, és a dir, realitat individual i comunitària alhora.
• Dignitat eminent: la persona no té preu, no se subordina a les coses.
• Antiutopia: allò que fa malbé totes les esperances d’un món millor. és a dir, la mort
• Religió: És el nexe d’unió entre l’humà i Déu.
• Panteisme: Aquella posició que considera que Déu equival a la natura
• Agnosticisme: no es pot demostrar ni la existència ni la inexistència de Déu
• Ateisme: És la negació de l’existència de Déu, que és una creació cultural humana.

 

Valoració del curs:

Aquest curs hem començat una nova matèria diferent a totes les que havia cursat mai abans. La filosofia és una d’aquestes matèries que són realment necessàriesM’ha ajudat a raonar i a tenir millors conceptes morals.També m’ha ajudat a entendre que una de les grans virtuts que posseïm és la de tenir idees pròpies i que és essencial poder i saber defensar-les i argumentar-les.Crec que el blog és una gran idea per tal de mantenir les activitats al dia i fer un seguiment per part del tutor de que s’ha seguit el curs.Finalment, m’agradaria confirmar que, en definitiva, he acabat el curs amb més dubtes dels que tenia a l’inici i això és degut a que hem pensat més.